L’esport és un gran transmissor de valors socials i personals, i es pot convertir en una eina formativa, integradora i capaç de mitigar discriminacions i desigualtats. Però és un àmbit on està costant molt canviar l’accés, la valoració i les oportunitats de les dones esportistes tant en l’àmbit formatiu, com en l’àmbit professional. El gènere determina com valorem i com reconeixem a les esportistes professionals i també a les del nostre entorn, com les nenes petites s’inicien en la pràctica esportiva i quins esports practiquen. Tots els estudis sobre la participació de nois i noies en les activitats físiques i esportives, tant a l’escola com en el temps d’oci, assenyalen que continua  existint moltes desigualtats de gènere en la seva pràctica i que persisteixen molts dels estereotips tradicionals.

Els aprenentatges que tenim des que naixem, en la nostra infantesa, adolescència i vida adulta ens converteixen en éssers socials. Segons el nostre entorn, tindrem un imaginari que ens definirà allò que és normal i propi d’homes i dones i el que no ho és en l’àmbit social i també en l’esportiu. 

Es necessita formació per poder detectar i definir aquells fets i valoracions que provoquen la desigualtat. És necessari qüestionar, reflexionar per poder canviar-ho i hem d’aprendre a desconstruir els estereotips i els rolls de gènere per trobar la igualtat d’oportunitats i garantir l’accés a la pràctica esportiva per  a tothom.  La visibilitat de la dona esportista l’hem d’analitzar en els espais de socialització com els patis dels col·legis, els parcs, les ciutats, els espais esportius i els mitjans de comunicació i entendre així la relació entre l’esport i la dona.

Socialment, les dones que desenvolupen la seva tasca en el món esportiu, que segueix un model molt masculinitzat, són infravalorades esportivament i econòmicament i les oportunitats que tenen per ser professionals són molt poques. Un dels motius pels quals succeeix això és la poca visibilitat de la dona esportista. La imatge de la dona i de l’home en l’àmbit públic és molt diferent i en gran part respon a uns estereotips que es perpetuen en el temps i que determinen els nostres comportaments i també la nostra percepció del que és propi de cada sexe.

A través del llenguatge, de la informació, del tractament de les imatges, de la visibilització/invisibilització es determina el nostre imaginari. Una anàlisi de tots aquests aspectes ens permet formar-nos per detectar i definir el problema de la igualtat en el món de l’esport i buscar estratègies per millorar-ho.